25 anys sense Espriuconvocatòria de Roser Caño Valls
il·lustració: Maragda Cuscuela
(petites proses blanques, de Salvador Espriu
1ª edició març 1984)
LES PASES PERDUDES.
M’ho diu el silenci, rere les ombres; em crida l’oblit. No es veritat el que es diu. Els estels, -falsament propers als ulls -, amb la seva brillantor efervescent no tenen més intensitat pel petit microcosmos -allunyat e inaccessible- als pobres mortals, insignificants mortals. A on son les passes donades?
M’ho diu el silenci, rere les ombres; em crida l’oblit. No es veritat el que es diu. Els estels, -falsament propers als ulls -, amb la seva brillantor efervescent no tenen més intensitat pel petit microcosmos -allunyat e inaccessible- als pobres mortals, insignificants mortals. A on son les passes donades?
LOS PASOS PERDIDOS.
Me lo cuenta el silencio, tras las sombras; me llama el olvido. No es verdad lo que se dice. Las estrellas -falsamente cercanas a los ojos-, con su brillo efervescente no son más intensas para el pequeño microcosmos -alejado e inaccesible- de los pobres mortales, insignificantes mortales. ¿Dónde están los pasos ya dados?
Me lo cuenta el silencio, tras las sombras; me llama el olvido. No es verdad lo que se dice. Las estrellas -falsamente cercanas a los ojos-, con su brillo efervescente no son más intensas para el pequeño microcosmos -alejado e inaccesible- de los pobres mortales, insignificantes mortales. ¿Dónde están los pasos ya dados?
No hay comentarios:
Publicar un comentario